Automuntar unitat USB amb accés a escriptura

Després d’instal·lar Debian 8 (Jessie) a l’Acer Aspire V5-121, m’he trobat que l’accés a llapis de memòria USB amb format FAT era només d’escriptura per a l’usuari habitual. Si hi volia escriure, calia fer-ho com a root. D’altra banda, el llapis es muntava a /media/usb* en comptes de a /media/usuari.

Emacs i fcitx

Lligant amb l’article sobre els diferents IME a què m’he acostat, he preferit deixar per a un article posterior (aquest), la relació de l’IME triat amb Emacs. De fet Emacs ja porta incorporat el seu IME i, en un determinat moment, quan ja gairebé desesperava de trobar un bon substitut per a scim, vaig valorar seriosament la possibilitat de no instal·lar-ne cap i fer servir aquest editor de textos quan em calgués escriure res en xinès. Ara bé, com es pot veure en la imatge que acompanya aquestes línies (una mica obsoleta, però serveix), la visualització dels caràcters xinesos és un pèl deficient (sobretot si emprem un netbook).

De debian squeeze a wheezy (2)

Comentava en l’entrada anterior com en la migració d’squeeze a wheezy m’havien fallat el sistema gràfic i el so. En el post anterior mostrava com s’havia solucionat la fallada del servidor gràfic. En aquest es mostrarà com s’ha arreglat el sistema d’àudio.

De debian squeeze a wheezy (1)

Aquestes vacances de Cap d’Any he estat migrant d’Squeeze a Wheezy (versió 7.3). Tot ha anat bé llevat de dues qüestions: la gràfica i el so. En aquest primer post tractaré de com he resolt el sistema gràfic (ja que va ser el primer que vaig resoldre).

Dictats autocorrectius amb GNU/Linux

Avui dia, el dictat és un procediment que té poc prestigi (potser és perquè durant el segle XX per aquí hi va haver abundor de dictadors, o potser és perquè el més pesat de tot és haver-los de corregir); malgrat tot, encara és una pràctica útil que relaciona com cap altra el so amb la grafia que el representa.

Com acabo d’apuntar, el més pesat del dictat és la seva correcció. La combinació d’unes poques eines sota GNU/Linux ens automatitzen aquesta tasca tan pesada (i més encara si volem). I, el que és més interessant, és que utilitzarem el format text pla (TXT).

Debian? I per què no Linkat?

Aquesta és la pregunta que m’ha fet un company de l’institut en saber que treballo amb GNU/Linux, però no amb la distribució oficial del Departament d’Ensenyament. I, la veritat, no hi ha una sola resposta simple i convincent.

Vaig començar amb Debian abans de conèixer Linkat; i això, sens dubte, influeix: el sistema de gestió dels paquets és diferent en ambdues distribucions, que segueixen branques diferents de la família GNU/Linux.

Fins a la versió 4.0, la Linkat ha estat una distribució autònoma, derivada d’OpenSUSE. Ara bé, quan amb la versió 3.0 vaig voler instal·lar una aplicació que no es trobava en els repositoris Linkat (però sí en els d’OpenSUSE), em va ser impossible saber de quina versió d’OpenSUSE derivava (ignoro si això ha estat corregit en la versió 4.0).

Finalment, ha aparegut una versió Linkat Edu 11.4, que, com anuncia la pàgina de descàrregues es basa en instal·lar una OpenSUSE 11.4 i després aplicar uns scripts per transformar-ho en una Linkat Edu 11.4.